Els Crits Lyrics

La nina es desperta
Pel so del silenci
De l'instant present passat

Cor ple, mon buit
Firmaments com brasses extingits

I l'angoxa de quan no has sentit els crits
I l'angoxa de quan no ens sentin els crits

De vegades, quan hi penses
Descobreix ella mateixa
Suspirant per ser en el forat

Podria ser el que falta
O allo que s'obvia

I la ceguesa d'aquells que es fan el sord, els crits
Amb la ceguesa d'aquells que es fan el sord, els crits La mateixa mort immensa
D'una llunyana nit d'estiu
La mateixa mort immensa
D'una joguina al fons d'un riu

Sovint, sense adonar-s'en
Bat les ales i al voltant creixen mil milions de flors
Fragils i orgulloses
La eternitat es als colors

I la força amb aquells que fan cançons dels crits
I la força amb aquells que dels crits fan cançons

La mateixa llum intensa
D'una llunyana nit d'estiu
La mateixa llum intensa
De la nina quan somriu

d7b6a2e30d03217a6ab8c3c96dfe30d4